Autoavaluació FASE 1

La fase 1 la vaig desenvolupar tal i com preveia en l’estructura del projecte. D’aquesta manera, els primers dies van servir per determinar el tipus de pràcticum que volia realitzar. Respecte al projecte descrit en el pràcticum 1 van variar alguns punts, determinat pel canvi de disposició horària respecte al pràcticum 1 (queda recollit en la primera entrada del diari de pràctiques).

D’altra banda, aquesta primera fase em va servir per conèixer i familiaritzar-me amb els diferents tests i proves utilitzats per obtenir informació dels subjectes avaluats. Vaig veure  com es passen els tests i proves i en vaig passar alguna personalment. A nivell personal vaig adonar-me de la importància que tenia la connexió entre la persona que passava els tests o proves i el subjecte que les feia.

La part que va quedar més feble va ser la part de l’observació dels instruments utilitzats per recollir informació durant la primera visita, ja fos amb subjectes, família o escola. No vaig tenir l’oportunitat de poder participar en cap d’aquestes reunions. Malgrat això, he treballat la graella de recollida d’informació del centre, analitzant-la i proposant-ne certes millores que penso que pot ajudar als professionals del Ssaps en aquestes primeres visites.

Penso que la informació prèvia a la valoració del subjecte que pugui obtenir el psicopedagog és fonamental. Per una banda és necessari una recollida d’informació per part del tutor o tutora i de les diferents mestres que estan amb el subjecte. També és important l’observació directe en un context real d’aprenentatge (dins el grup-classe) i finalment una entrevista amb la família atendre a les seves necessitats, preocupacions i obtenir més informació del subjecte. Aquesta recollida d’informació prèvia ha de guiar la resposta psicopedagògica que es desenvoluparà amb el subjecte.

Davant una demanda relacionada amb l’atenció i l’hiperactivitat:

1.      Recollida d’informació a l’escola

SÍMPTOMES D’INATENCIÓ	Mai	Alguna vegada	Sovint
No para atenció en els detalls i s’equivoca per descuit en les tasques escolars, en la seva feina i en altres activitats.
Té dificultat per concentrar-se en les tasques o en activitats lúdiques.
Sembla que no escolta quan se li parla directament.
No segueix instruccions i no acaba les tasques escolars, encàrrecs o altres obligacions (sense que sigui per negativisme o incapacitat per comprendre el que se li demana).
Té dificultat per organitzar-se en tasques i activitats.
Evita, li desagrada o rebutja dedicar-se a tasques que necessitin d’un esforç mental sostingut.
Perd els objectes necessaris per fer les tasques o activitats (joguines, llibres...).
Es distreu fàcilment amb estímuls irrellevants.
Es mostra deixat en les activitats diàries.

SÍMPTOMES D’HIPERACTIVITAT I IMPULSIVITAT	Mai	Alguna vegada	Sovint
Mou mans i peus en excés o es remou en el seient. S’aixeca de la cadira a la classe o en altres situacions en què s’espera que estigui assegut.
Corre i salta excessivament en situacions en què és inapropiat fer-ho (en adolescents pot limitar-se a sentiments subjectius d’inquietud).
Té dificultats per jugar o dedicar-se tranquil·lament a activitats d’oci.
Està en moviment constant o actuant com si tingués un motor.
Parla en excés.
Es precipita a respondre abans que s’hagin acabat les preguntes.
Té dificultats per esperar el seu torn.
Interromp o ‘fica el nas’ en les activitats dels altres (en les converses, jocs...).

*Qüestionari extret la guia per a mestres i professors de la Generalitat de Catalunya “El TDAH: detecció i actuació en l’àmbit educatiu

• Es considera que l’alumne manifesta símptomes d’inatenció significatius si es marquen 6 ítems o més amb el valor “sovint”.
• Es considera que l’alumne manifesta símptomes d’hiperactivitat i impulsivitat quan hi ha 6 ítems o més amb el valor “sovint”.
• Els símptomes han d’haver estat presents, com a mínim, durant sis mesos, tant en l’entorn familiar com en l’entorn escolar.

La presència d’aquests símptomes ha de crear dificultats en l’adaptació personal, familiar, escolar i social.

Aquest qüestionari l’haurien de passar diferents mestres que tenen el subjecte, no només el tutor o tutora. El vincle emocional entre l’alumne i el mestre juga un paper important, per tant perquè els resultats del qüestionari tinguin més força l’haurien de passar els diferents mestres que tenen l’alumne, sobretot el d’Educació Física.

Pel què fa a les tasques que ha de fer el psicopedagog en aquesta fase prèvia per l'obtenció d'informació:

• Observació directe del subjecte a dins l’aula

Aquesta observació pot fer-se de moltes maneres diferents, tot i que penso que la més adequada és que el paper del psicopedagog no sigui d’observació assegut a una cadira, sinó una acció activa, sense que el subjecte en qüestió se senti observat. El fet que hi hagi una persona que normalment no està a l’aula pot generar actituds amb els alumnes que no ajudin a fer una observació. És per això que és important que el psicopedagog s’involucri a l’aula, passi per totes les taules i vagi observant de manera indirecta al subjecte. Observant les dinàmiques de classe per després poder fer una orientació contextualitzada amb el mestre.

• Entrevista amb el mestre

Penso que és important fer aquesta entrevista una vegada el psicopedagog ja té el qüestionari fet pels diferents mestres i ha fet l’observació a l’aula. D’aquesta manera el psicopedagog ja s’ha fet una idea del subjecte i del context escolar per on es mou aquest subjecte.

Aquesta entrevista es podria basar en:

-          Què és el que els preocupa? En aquest cas, intentar resoldre dubtes i intentar donar una primera hipòtesis de les possibles dificultats del subjecte.

-          Orientacions a l’aula. Centrar-se en dues o tres orientacions que el mestre es vegi en cor de fer.

•  Entrevista amb la família

a.       Passar el mateix qüestionari que han passat els mestres. Important que el passi tant la mare com el pare. Analitzar les respostes amb la informació extreta de l’escola.

b.      Què és el que els preocupa? En aquest cas, intentar resoldre dubtes i intentar donar una primera hipòtesis de les possibles dificultats del seu fill o filla.

c.       Orientacions a l’aula. Centrar-se en dues o tres orientacions que la família es vegi en cor de fer.

Davant una demanda relacionada amb dificultats de lectoescriptura i possible dislèxia:

• Recollida d’informació a l’escola.

Passar el Prodiscat a diferents mestres de llengua (català, castellà i anglès). Es pot passar de manera conjunta. De les respostes obtingudes fer un buidatge dels ítems on coincideixen els tres mestres. I fer-ne una valoració inicial.

• Resoldre dubtes i necessitats dels mestres.
• Explicar les orientacions que mostra el mateix PRODISCAT, a nivell personal, escolar i familiar.
• A nivell escolar, triar tres orientacions que es vegin en cor de fer, i començar a treballar-hi.

• Observació directa a l'aula.  Per veure les metodologies utilitzades pel mestre i per fer-nos una primera impressió de les dificultats de l'alumne.

• Entrevista amb família.

Ha de servir per resoldre dubtes i necessitats de les famílies. Per fer una primera hipòtesis de les necessitats o dificultats d’aprenentatge del seu fill o filla. També ha de servir per donar una sèrie d’orientacions que apareixen en el PRODISCAT, a nivell personal i familiar.